ÍNDEX
1. Adam Smith……………………………………………………………………………..biografia
2. Adam Smith……………………………………………………………………………..obres
3. Adam Smith……………………………………………………………………………..liberalisme
4. Adam Smith…………………………………………………………………………….bibliografia
1. ADAM SMITH - biografia
Adam Smith (1723-1790) fou economista i filòsof escocès. És el fundador de l'economia política i del liberalisme econòmic. Fill d'Adam Smith, inventor d'aduanes, i Margaret Douglas, va nàixer l'any 1723 i es va criar orfe de pare desde els tres mesos d'edat. Com a anècdota, als quatre anys d'edat fou raptat per uns gitanos, però tot va quedar en un ensurt. A l’edat de quinze anys va entrar a la universitat de Glasgow, on va rebre una gran influència de Francis Autcheson (professor de filosofia moral). En 1751, fou nombrat catedràtic de lògica i el 1752 de filosofia moral. Tres anys després, entrà al Balliou College de la universitat d’Oxford, on estudià filosofia moral i en la qual basaria gran part de la "Riquesa de les nacions", la seva obra més important. El 1758, fou nomenat degà a la facultat i desempenyà tan bé aquest treball, que Voltaire desde França li enviava alumnes. En 1763, renuncià a un lloc docent en la universitat per a convertir-se en el tutor de Henry Scott, un duc de Buccleuch, al qual acompanyaria en els següents divuit mesos en un viatje per Europa (de fet, aquest serà l’únic viatge que farà a l’estranger en tota la seva vida, viatge que el marcarà profundament). Durant el viatje va conéixer a Voltaire i a alguns economistes fisiócrates francesos com Quesnay i Turgot que defenien una doctrina econòmica i política basada en la primàcia de la llei natural, la riquesa i l'ordre. Inspirant-se en aquestes idees, va escriure "La riquesa de les Nacions", una obra considerada com el principi de la transformació de l'economia en una ciència independent de la política.
Encara que "La riquesa de les Nacions" fou l'obra més important de Adam Smith, l'any 1759, va escriure " La teoria del sentiments morals", un obra d'aspecte filosòfic que explica l'origen i el funcionament dels sentiments morals: la virtud, la corrupció, la vengança, l'admiració i la justicia. El resultat és un pensament dinàmic i històric dels sentiments morals. En termes filosòfics, la naturalesa humana està dissenyada per a aconseguir causes finals que no necessariament són conegudes pels subjectes, que es guien per les causes eficients.
L'any 1778, es va retirar a Edinburg amb sa mare, on va viure fins a la seva mort, encara que de vegades viatjava a Londres o Glasgow. En 1784, la mort de la seva mare, va causar danys a la propia salut de Smith.
Adam Smith morí el 17 de juliol del 1790 a l'edat de 70 anys i fou enterrat al cementiri de Congate a Edimburg. Abans de morir, va destruir tots els seus manuscrits.
2. ADAM SMITH - La Riquesa de les nacions
El nom complet de l'obra és "Una investigació sobre la naturalesa y causes de la riquesa de les nacions"
En aquesta obra Smith realitzà un intens anàlisi dels processos de creació i distribució de la riquesa. Demostrà que la font fonamental de tots els ingressos, així com la forma en que es distribueix la riquesa, procedeix de la diferenciació de la renta, els salaris i els beneficis. La idea principal del text és que la millor forma d'emprar el capital en la producció i distribució de la riquesa és aquella en la que no intervé l'Estat. Sostenia que que la competència privada, lliure de regulacions, produeix i regula millor la riquesa que els mercats controlats pel govern.
La Riquesa de les Nacions és l'obra que Adam Smith va escriure l'any 1776 la qual està dividida en cinc llibres:
Primer llibre: en aquest llibre Smith relata els efectes beneficiosos de la divisió de treball i qüestions relatives al valor i al preu. Estableix per tant, la teoria objectiva del valor i així trenca la teoria subjectiva formulada per Salamanca que deia què el preu dels béns depèn de les circumstàncies concretes del venedor i del comprador en el moment de la transacció.
Adam Smith defineix el concepte de "mà invisible" que significa que l'egoisme econòmic individual genera un benefici a la socetat.Ho va explicar així: “No és pas per la benevolència del carnisser, del cerveser ni del forner que esperen de poder sopar, sinó perquè aquets miren pels seus propis interessos”.
Segon llibre: El segon llibre és dedicat al factor capital i es basa fonamentalment en el desenvolupament de l'agricultura. L’autor descriu els avantatges del procés d’acumulació del capital, destacant el paper de l’estalvi com a generador d’inversió, la qual impulsarà la producció, la renda i la riquesa.
Són també interessants els comentaris d’Adam Smith referits al preu del factor capital.
Tercer llibre: És pricipalment de contingut històric,ja que tracta del desenvolupament de l’agricultura europea des de la caiguda de l’Imperi Romà.
Quart llibre: és dedicat a la crítica dels sistemes d’economia política anteriors, bàsicament
el mercantilisme i la fisiocràcia: en aquest llibre, Adam Smith es defensa de l’eliminació de les barreres proteccionistes. Les barreres proteccionistes eren un mecanisme de "protecció" que utilitzava el Govern per a impedir les importacions de béns i serveis, al igual com els aranzels i les quotes d'importació.
Així, una de les aportacions més importants d’Adam Smith és la que sosté que el comerç internacional és bo per a tots els països participants, trencant així la concepció mercantilista: el comerç internacional no és un joc de suma zero (si un participant dels dos guanya alguna cosa, l’altre necessàriament l’ha de perdre), sinó que tots dos països hi surten beneficiats.
Els mercantilistes pensaven que la riquesa d’un país sols es podia obtindre amb una balança comercial favorable: si les exportacions superaven les importacions, augmentaven les reserves d’or del país. Els governs mercanitlistes eren, per tant, intervencionistes, a l’atorgar ajuts a les exportacions i en
establir aranzels (impostos) a les importacions.
Quint llibre: Tracta de les finances públiques i escriu les seues idees sobre les partides de despeses públiques que considera legítimes amb la seua opinió general sobre les funcions del govern.
El seu estudi sobre la forma de recaptar els ingressos públics han constituit el punt de partida de tota la teoria liberal sobre la trubitació.
PUNTS IMPORTANTS EN L’OBRA D’ADAM SMITH:
·Divisió del treball:
Per a Smith, el treball és la verdadera font de Riquesa, però no qualsevol treball, sinó “el treball anual de cada nació”.
Smith pensava que augmentaria la producció si cada treballadors s’especialitzava es una tasca concreta del procés de producció. Està clar que la divisió del treball constitueix una institució per la qual es home crea la riquesa.
La divisió de treball té els seus avantatges, però també té desavantatges.
Els avantatges són:
- Adquisició de maestria deguda a la execució d’un mateix treball.
- Economia de temps, ja que s’estalvia el pas d’una ocupació a una altra.
- Propensió cap a les invencions i perfeccionament del béns.
Tot açò és més fàcil que passe si un treballador es dedica diàriament a un mateix treball.
Els desavantatges són:
- Monotonia en el treball.
- Atrofia mental (Un tipus de malaltia mental)
Per a contrarestar els desavantatges de la teoria de que cada treballador deuria especialitzar-se en un tema, Smith considerà que els treballadors deuen ser instruits en coses tan bàsiques com l’escritura, la lectura y els càlculs, y per a que es complisca açò l’educació hauria de ser imposada per l’Estat.
·Teoria del valor
Adam Smith distingeix dues classes de valor en els béns: un valor d’ús i un valor de canvi. El valor d’ús consisteix en l’utilitat dels béns per a satisfer una necessitat y el valor de canvi en la possibilitat de canviar un bé per un altre.
El treball és l’origen i la mesura del valor de canvi d’una mercancia.
·Teoria de la població
Smith tambe parla de la població, que segons ell es pot regular en funció de la demanda per part de la societat. Es a dir, que en augmentar la demanda, també augmenten els salaris. Però al metix temps també pot passar que un augment de la demanda causa una baixada dels salaris.
3. ADAM SMITH - liberalisme
Adam Smith defensava la supremacia de l'individu davant dels estaments o grups organitzats i considerava que la recerca de l'interés propi era el motor del desenvolupament econòmic. Segons Smith, l'interés personal de cada ivdividu dóna com a resultat que cada bé siga produït en la quantitat en què es demana.Segons Smith, la producció i l'intercanvi de béns augmenta, i per tant també puja el nivell de vida de la població si l'empresari privat, tant industrial com comercial, pot actuar lliurement mitjançant una intervenció mínima del govern. Els interessos contraposats s'equilibren en el mercat gràcies a una mà invisible que, mitjançant els preus, ajusta l'oferta i la demanda. Desde 1776, quan Smith va escriure "La riquesa de les Nacions", el seu raonament fou utilitzat per a justificar el capitalisme i dissuadir l'intervenció del govern en el comerç i en paraules de Smith, els empresaris privats que busquen el seu propi interés organitzen l'economia de forma més eficaç, "com per una mà invisible".
Aquesta regula les conformacions socials i compensa els excessos per sí sola: es com una ordre natural que té un conjunt d'institucions a partit de les quals es manté l'estatus social. El problema d'aquesta mà invisible fa referència al que després anomenarem mercat, que demana la no-intervenció de l'Estat.
La problemàtica de la mà invisible suposa una acumulació de la problemàtica dins de l'Estat, en la política econòmica i social per sí sola: ningú deu intervindre en aquesta qüestió.
De totes maneres, varios estudis pensen hui en dia que la mà invisible no pot ser considerat com el terme que il•lustra les teories d'Adam Smith ja que aquest terme s'usa poc en les seues obres i mai va conseguir explicar les regulacions del mercat.
És el lliure joc d'aquestes dues el que aconsegueix un resultat òptim tant socialment com econòmicament. Per això l'Estat ha d'abstenir-se de fer quasevol intervenció en l'economia i ha d'eliminar les barreres proteccionistes ( impost que disuadeix les persones perquè no compren a l'estranger) i els monopolis ( quan un producte no té competència, que està en mans d'una companyia o de l'Estat), perquè són un obstacle per al creixement de l'economia i el comerç exterior. Segons Smith, els distints bens deuran produir-se en aquell país en que siga més baix el cost de producció i des d'ahi, exportar-se a la resta de les nacions.Per tant, defineix la denominada "ventaja absoluta" com a la que te el país que siga capaç de produir un be o producte amb el mínim nombre de factors productius comparats amb els altres, es a dir, el que tinga el cost de produccio més baix. A més, defen l'idea d'un comerç internacional lliure i dinamitza el procés d'un creixement econòmic, basat el la ventaja absoluta.
La frase "laissez faire, laissez passer" formulada per Smith va tindre una gran importància: La frase es una expresió francesa que significa "deixeu fer, deixeu passar", refirint-se a una completa llibertad en l'economía: lliure mercat, lliure manufactura, baixos o cap impostos, lliure mercat laboral, y mínima intervenció dels governs.
No obstant això, la visió de Smith no descartava la intervenció pública en àmbits com l'educació per a adults pobres, la justícia i l'exèrcit.
Encara que aquest plantejament ha sigut revisat per molts economistes en les útimes décades, gran part del contingut teòric segueix sent la base de l'estudi teòric en el camp de l'economia econòmica d'un govern.
4. ADAM SMITH - bibliografia
Pàgines webs que ens han servit d'ajuda per a fer el treball:
- [http://www.viquipèdia.org]
- [http://www.biografíasividas.com]
- [http://www.iesebre.com]
- [http://www.eumed.ned]
- [http://www.wikipedia.org]
