F.A.VON HAYEK
Friedrich August Von Hayek va naixer Viena el 1899 i va morir a Friburgo l’any 1992.
Era un economista austriac I teòric de la política.Fou director de l’Institut Austriac per a la Investigació Econòmica (1927-1931).Posteriorment ejercí con a professor en la London School of Economics (1931-1950). En 1950 es va traslladar als EEUU, on va impartir classes de Ciències Socials. Al tornar a Europa va concluïr els seus estudis de Pedadogía a Salsburg el 1974, els mateix any en que li va ser otorgat el Premi Nobel de Economia per els seus anàlisi de la interdependència dels fenomens econòmics, socials i institucionals.
Les seves aportacions més rellevants van ser:
-Les teories sobre el cicle econòmic
-La impossibilitat del socialisme per falta de preus de mercat
-La Contradicció entre economia planificada i llibertat individual que porta cap a un règim totalitari
-L’Ordre espontani del mercat, la llei i la moral
Les teories sobre el cicle econòmic
Hayek explica l'origen del cicle econòmic a partir del crèdit concedit pel banc central i els tipus dinterés artificialment baixos. L'expansió del crèdit degut als baixos interessos fa que els empresaris inverteixin en projectes molt arriscats i en què mai haguessin invertit amb uns tipus més alts, i provoquen una mala coordinació entre producció, consum i inflació. Primer hi ha una gran expansió, però després una gran recessió fins que es torna a ajustar l'economia. El procés seria el següent: l'alça de preus resultant d'una expansió condueix a la caiguda dels salaris reals, que indueix a la substitució de màquines per mà d'obra i una reducció general dels períodes de producció, i en conseqüència els tipus d'interès pugen, cau la inversió i l'economia pateix un daltabaix; a la inversa, en una depressió l'alça dels salaris reals reactiva la inversió i la mà d'obra és reemplaçada per maquinaria i els períodes de producció s'allarguen. Segons aquest argument, un nivell de consum a l'alça a partir d'un cert punt redueix la inversió més que no pas l'augmenta, i viceversa pel que fa a un nivell de consum a la baixa.
Impossibilitat del socialisme per falta de preus de mercat
Els arguments de les seves teories són que els objectius del socialisme són substituir el lliure mercat per una economia planificada. Aquest tipus d'economia necessita d'una institució que elabori un pla central que determini tot el que s'ha de produir, institució a la que Hayek anomenà Junta Central de Planificació. Aquesta junta hauria de tenir amplis poders per intervenir en assumptes econòmics. El problema però seria que quan aquesta junta anés a elaborar el pla de producció es trobaria que no té cap guia o referència que li indiqués quines possibilitats de producció són econòmicament factibles, ja que no existirien preus de mercat i sense aquests preus no hi ha cap guia ni manera de saber el que s'ha de produir. Segons Hayek, els preus de mercat són els transmissors de tot un seguit d'informacions econòmiques disperses i servirien per compartir i sincronitzar tot un seguit de coneixements personals, per tant, intentar manipular el mercat porta a un problema de falta d'informació. Un intercanvi i ús eficient dels recursos només s'aconseguiria a través del mecanisme de preus. Llavors, aquesta economia planificada, produiria allò que aleatòriament decideixi la junta central, sense que això hagi de coincidir necessàriament amb la demanda de la població ni amb criteris d'eficiència, ja que seria impossible tenir en compte totes les preferències de la societat. Segons Hayek, aquest era el
Contradicció entre economia planificada i llibertat individual que porta cap a un règim totalitari
Hayek argumentava que sense propietat privada, es crea una dependència tant gran de l’estat que ens converteix pràcticament en esclaus. L'estat hauria de tenir tants poders que necessàriament hauria de repercutir en la societat. En una societat planificada, hi ha d'haver algú que exerceixi el poder, que controli l'estat. Per imposar uns objectius comuns a una societat, encara que es vulgui fer de manera benintencionada, creient fer el bé per la societat, és necessari imposar aquests objectius a les persones que no hi estaran d'acord. Per imposar-ho, s'haurà de coaccionar i prendre mesures repressives en cas que no acceptin l'autoritat central, per tant el dirigent es veurà obligat a prendre decisions “desagradables” com l'empresonament o l'assassinat. Llavors, els que arribarien al poder serien els que estiguessin disposats a prendre aquestes mesures, i aquests serien assassins i criminals i a partir d'aquí aquestes persones utilitzarien el poder pel seu benefici personal.
Ordre espontani del mercat, la llei i la moral
Segons Hayek, les institucions de la societat, com ara les lleis, els mercats o el govern, però fins i tot el sistema de preus o el llenguatge, no eren un invent o disseny humà per respondre a unes determinades necessitats, sinó que era fruit d'un ordre espontani que considerava un resultat de l'acció humana però no del seu disseny. Així, l'ésser humà, en un procés d'assaig i error ha vist com certes accions fetes de forma inconscient li servien per a certa finalitat. Les accions que serveixen d'alguna cosa perduren i la seva combinació també espontània acaba donant lloc a institucions humanes, que apareixen sense que l'home s'hagi plantejat deliberadament la seva creació. És per això que defensava que no hi havia d'haver interferències en l'acció individual espontània i considerava que la idea del racionalisme d'intentar dissenyar conscientment el món era una amenaça per la civilització, ja que aquesta precisament havia nascut a partir de l'ordre espontani.
Un talla i pega de la wikipèdia, però ara heu de redactar-lo amb les vostres paraules i completar-lo amb el que diu el següent enllaç http://www.alcoberro.info/V1/hayek.htm
LES SEVES OBRES MES IMPORTANTS
Monetary Theory and the Trade Cycle (1929)
Prices and Production (1931)
Profits, Interest and Investment: And other essays on the theory of industrial fluctuations (1939)
The Pure Theory of Capital (1941)
The Road to Serfdom, traducció catalana a Edicions Proa: Camí de servitud (1944)
The Constitution of Liberty (1960)
Studies in Philosophy, Politics and Economics (1967)
The Fatal Conceit (1989)
