Keynes

JOHN MAYNARD KEYNES

INDEX

• Biografia

• Pensament econòmic

• Conclusió

• Crítica

• Bibliografia

Biografia:
Jhon Maynard Keynes va nàixer a Cambridge el 5 de Juny de 1883 fins el 21 d'abril que morí a Sussex al 1946. J.M.Keynes va ser un economista anglès amb unes idees que varen tenir una gran influència amb el pensament i la economia de la seva època.
És reconegut com el pare de la macroeconomia és a dir la economia global moderna i amb les seues idees es va formar una escola econòmica Keynesiana.

Jhon Maynard Keynes va ser fill de un gran professor econòmic Jhon Neville Keynes i de una reformista social i escriptora com Florence Ada Brown.

Keynes va començar els seus estudis amb les matemàtiques amb la qual assignatura va aconseguir una llicencia en la Universitat de Cambridge,però més tard comença a interessar-se per l'economia.
Després de la Primera Guerra Mundial al 1919 va fer la seua aportació pública com a economista amb l'obra “Les conseqüències econòmiques de la pau” on argumentava que les reparacions que havia causat la guerra que havia de pagar-les Alemanya a les nacions vencedores era una xifra molt elevada que provocaria la ruïna a l'economia alemana.
Però les seues paraules no varen ser portades a la pràctica i Alemanya el 1923 s'enfonsa a causa de una pujada molt forta de preus quan sols havia pagat una part molt petita de les reparacions de la guerra.

En el 1936 publicà la seva obra “Teoria general de l'ocupació, d’interès i el diner” on exposava una teoria sobre les variacions en el nivell d'activitat econòmica que més tard va ser provocat per la fallida de la borsa de Nova York.
Aquest llibre va donar lloc a una política econòmica dels governadors per a incitar la demanda quan hi haja Atur i per evitar pujades en els preus.
Va indicar que la causa de la crisis era la insuficiència de la demanda deguda al pas del tems en la societat .

En la segona Guerra Mundial també dona la seua opinió dient que s’havien de pujar els impostos mitjançant la diferència de ingressos i despeses públiques per a evitar un altra pujada de preus com el de la Primera Guerra Mundial.
Desprès de la Guerra va instal•la un banc central internacional per a tot el mon i una única unitat monetària “El Bancor”. I al 1942 va rebre el títol de “Baró Keynes de Tilton”.

Al final de la seua vida va exercir una influencia directa sobre la política econòmica del seu país com a director del Banc de Anglaterra y conseller del ministre del Tresor. En 1944 va presidir la delegació britànica en la conferencia de Bretton Woods on va contribuir donant forma al Fons Monetari Internacional.

Keynes va morir el 1946 a causa de un problema cardíac a causa de la pressió del seu treball en els problemes financers internacionals de la postguerra.

Tots els seus escrits econòmics foren resposta a problemes de la economia del seu temps.
I en el temps es demostrà que les seues previsions eren encertades.

Pensament Econòmic:
Quan el món estava patint una gran desocupació laboral i el Atur augmentava. La poca esperança s’estenia respecte a un orde econòmic que deixava a molts homes sense treball.
El propòsit de les teories Keynesianes era crear un model macroeconòmic que explicarà la determinació de la renta i el treball en una economia monetària moderna.
Keynes va argumentar que “ Es un error pensar que una persona te que limitar els seus popis riscs entre empreses de les quals una persona sap poc i no se te ninguna raó per confiar”. El coneixement de una persona i la seua experiència son definitivament limitades en qualsevol moment donat per a la confiança de on dipositar els diners.
En aquest argument va voler donar a entendre que el consum privat sols podia tenir un remei que constava en incrementar els diners públics gastats per les persones en els períodes de recessió , fou que el Estat cometés un error en un dèficit per crear demanda addicional.
Els punts d’aquest llibre foren tan importants que van fundar la rama de la teoria econòmica moderna “la macroeconomia” dedica a explorar les relacions entre els grang agregats a la renda nacional.
Keynes sostenia dos coses: la primera que en la economia no existien mecanismes automàtics on estigues segur la demanda i la oferta total; i si es dones el cas que si que n’hagués tot el ingrés guanyat es gastarà i no existiran mecanismes automàtics que asseguressin l'ocupació plena de recursos.

La situació del poc treball i de la desocupació en el treball va durar molt de temps sense que ningú pogués arreglar-ho. Potser es podria aconseguir la ocupació incrementa’n la renta nacional i per a fer-ho es necessita disminuir les despeses productives, de consum y les de inversió.

Les teories econòmiques Keynesianes se varen convertir el nou paradigma que deurien seguir els governs occidentals desprès la postguerra, i podem considerar-les com les bases del modern Estat del Benestar.

La teoria keynesiana ha vingut a succeir en el temps el mateix que en els economistes clàssics. La realitat es desmenteix a diari, però no ha hagut una teoria que demostra el seu error i puga donar un altra alternativa.

Conclusió:
En el context keynesia argumenta que per a arribar a una transició de creixement lent a rapit es necessari un augment sostingut de les taxes de estalvis e inversió nacional. Per consegüent, les desigualtats de creixement entre països es donen en gran mesura, per les diferencies per les taxes de estalvis i de inversió.

La economia Keynesiana ha estimulat un vast esforç per a reunir i organitzar les dades al voltant de els conceptes de ingrés i producció nacionals, consum,inversió i treball.
Podria qualificar-se observant que els conceptes Keynesians demanant un consum, un estalvi, i una inversió desitjada o propostes.
Podria donar-se també que el concepte clau de la inversió de Keynes era ( la “eficiència marginal del capital”) no es operatiu.

Critica:
La seva obra elaborada el 1930 El Tractat sobre el Diner va ser vist com el millor treball de keynes per un dels seus millors freqüentes oposats intel•lectuals, com Milton Friedman i altres monetaris han argumentat que els economistes Keynesians no presten suficient atenció a la estagflació i altres assumptes inflacionaris.

Bibliografia:

http://www.eumed.net/ce/2007c/ysl.htm
http://www.eumed.net/cursecon/1c/pensamiento-economico.htm
http://www.eumed.net/cursecon/dic/bzm/k/Keynes.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Baron_Keynes

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License