Marginalistes

El marginalisme es un corrent de pensament econòmic que constitueix el nucli central de l’economia neoclàssica. La seua principal característica es l’us per al análisis economic del concepte del valor marginal o valor en el marge. Els marginalistes van ser: William S. Jevons (1835-1882), Cari Menger (1840-1921) y Léon Walras (1834-1910). Cadascú dells era representant d’un determinat corrent intelectual o escola: Jevons del marginalisme anglés, Menger de l’escola austríaca y Walras de l’escola de Lausana
El marginalisme explica mitjançant una combinació d’escasessa i utilitat. Centra la seua atenció en l’anàlisis del funcionament dels mercats i la teoría de la formació dels preus
Amb el descubrimet de la noció de l’incremet del valor marginal va ser possible fer un majo rus de les matemàtiques en el análisis dels problemas economics, que va permitir-los elaborar una teoría de la formacií dels preus dels béns de consum i factors de la producción i les condicions de satisfacció o benestar dels consumidors en un ordre economic de mercat.
L’escola marginalista basa la noció dels valor en elements psicològics i no sols en els costos de producción.
El marginalisme intenta un nou tipus de raonament: el càlcul marginal, inspirat en el càlcul referencia.
Jevons, Walras i Menger con que consideraven que la densitat d’un desitg disminueix amb la seua satisfacció.
Es poden distingir tres escoles:
L'escola de Lausanne.
L'escola Austríaca d'Economia.
L'escola de Cambregi.
-Walras es va interesar per els estudis macroeconomics que posaven de manifest la interdependencia dels datos economics.
-Jevons va intentar aplicar les matemàtiques per a definir l’interés individual.
L’objectiu de Jevons és equiparar l’economia amb les ciències naturals, Jevons va utilitzar un tractament matemàtic. A principis de l’any 1870, simultàneament a altres treballs de Walras i Menger,va publicar una elaborada síntesi de les teories del consum, de l’intercanvi i de la distribució assentant-se així les bases per a la “Revolució marginalista” que el va seguir.
Jevons considerava que l’utilitat sols pot ser mesurada en termes ordinals i que l’utilitat proporcionada per un bé és inversament proporcional a la quantitat d’aquest bé préviament poseída. Estableix clarament la diferència entre l’utilitat total i allò que va anomenar “grau final d’utilitat”, que després va rebre el nom d’utilitat marginal.
Va afirmar que el valor del treball s’ha de determinar a partir del valor del producte i no el valor del producte a partir del valor del treball, contradient així la teoria clàsica de la tradició “ricardiana i marxista”.
-Menger desarrotlla en la seua ensañança una poderosa corrent d’investigació marginalista que donara el començament a l’escola de Viena.
Es va convertir en el pare de la escola austríaca de pensament económic.
El objectiu fonamental de la obra Principis de Economia Política es explicar ela fenonems económics, en particular dels interesos,els salaris i les rentes, desde un punt de vista valid per a totes les societats.

http://www.economia48.com/spa/d/marginalismo/marginalismo.htm

Walras
Menger
Jevons

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License