Menger

ELS MARGINALISTES

Carl Menger:
• Origen.Va náixer en Nowy Sacz,Galicia. Ere fill de una familia de nobles acomodats i el seu pare ere abogat. Va estudiar Dret en les universitats de Praga i Viena i més tard va rebre un doctorat de la Universitat de Cracovia.
En els anys 60 Menger va deixar els seus estudis y va gaudir de un període escrivint com a periodista y analitzant notícies de mercat.
En el transcurs del seu treball periodístic es va adonar de una discrepancia entre la economía clásica on va aprendre la determinació dels preus i el que creien els participants en el mercat real.

• Teóric. En 1867 Menger va comenzar un estudi de economía política que va acabar en 1871 amb la publicació de Principis de Economia Política i es va convertir en el pare de la escola austríaca de pensament económic.
En 1872 Mengerva entrar en la facultad de dret en la universitat de Viena y va pasar els siguients anys enseñan finances i política económica en seminaris.
En 1876 va comenzar a donar clases de economía política i estadística al archiduc Rodolfo de Casa de Austria .Durant dos anys Menger va acompañar al príncep als seus viatges i el va ayudar a escriure una composició de un escrit, que era crític per a la aristocracia austriaca.

• Mestre.En 1878 el emperador Francisco José I el va proposar per a la cátedra de Economia Política en Viena. En 1900 va ser diputat en el parlament austriac.
Mentrestant en el treball com a profesor va defensar les posicions que va utilizar en Principis i es va publicar el treball de Investigacions en el Metode de les Ciencies Socials amb Referencia Especial a la Economia, que va provocar molts debats.
En 1884 Menger respon amb la publicació dels Errors del Historicisme en la Economia Alemana y llança el Methodenstreit , un debat metodológic entre les escoles históriques i austriaques. Durant este temps Menger va comenzar a atraure els discípuls de pensament afí que més tard van fer contribucions en el camp de la economía.
A finals de 1880 Menger va ser convocat a liderar una comisió per a la reforma del sistema monetari en Austria. A continuació va escriure artículs com La Teoría DEL Capital(1888)i Diners(1892) que revolucionaren la teoría monetaria. Degut al seu pesimisme sobre el estat de la ensenyança en Alemania es va retirar com a professor en 1903 per a concentrar-se en els seus estudis. Va morir en 1921.Aquesta és la seua vida. A continuació haurie de parlar de les seues idees, que estan explicades en part amb les idees generals dels marginalistes. Ací heu de parlar de la seua teoria de la formació del preu i de la introducció del concepte de cost d'oportunitat

wikipedia

LES IDEES

El objectiu fonamental de la obra Principis de Economia Política es explicar ela fenonems económics, en particular dels interesos,els salaris i les rentes, desde un punt de vista valid per a totes les societats.

En este llibre, l'autor descriu com les persones, basant-se en la difinició de ofertes disponibles, busquen satisfer les necessitata humames obtenint la maxima utilitat posible.

A juici de Menger, els bens economics els defineix com aquells dels que existeix una necessitat major que la oferta disponible.Els béns no economics son aquells en que l'oferta supera les necessitats. És ací on l'autor resalta el principi liberal al senyalar que la tasca principal de la autoritat es la protecció de la propietat dels bens economics.

La manera com s'obtenen els preus dels bens económics va lligat a la utilitat que donen al consumir-los. Els bens no económics no tenen valor,però poden donar utilitat.

Introdueix el cost d'oportunutat per a explicar que es quan el valor de un bé es equivalent a les satisfaccions que tendries que renunciar si no dispondries del bé.
También va establir el principi equimarginal, que consisteix en que un individu consumurà de tal manera que les satisfaccions de cada bé siguen iguals en el marge.

Per ultim introdueix la teoria de la formació dels preus que consisteix en que un consumidor buscarà el mayor benefici en els bens que vullga consumir distribuint els seus diners de manera que quant es gaste els ultims diners en un be tinga la mateixa satisfacció que si s'en gastara en un altre.

Unless otherwise stated, the content of this page is licensed under Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 License