DAVID RICARDO
Biografia
David Ricardo, (19 d'abril de 1772 - 11 de setembre de 1823) fou el tercer fill de disset d'una familia
jueva originària de Portugal que emigrà d'Holanda a Anglaterra poc abans del seu naixement. A l'edat de 14 anys, Ricardo començà a treballar amb el seu pare a la Borsa de Londres.
Ricardo refusà les creences jueves de la seua familia i als 21 anys va fugir amb Pricilla Anne Wilkinson que pertanyia a la comunitat quàquer. El seu pare es va disgustar tant que el va desheretar i mai més el va tornar a dirigir-li la paraula.
La feina de Ricardo a la borsa li va permetre retirar-se del món dels negocis el 1814 amb 42 anys. Llavors va comprar la propietat de Gatcombe Park a Gloucesternshire i se n'hi va anar a viure.
El 1819 Ricardo va comprar un seient al parlament britànic com a representant de Portarlington (Irlanda). Ricardo va ocupar aquest seient fins a la seva mort el 1823. Com a membre del parlament britànic va promoure el lliurecanvisme i s'oposà a les Corn Laws (lleis que penalitzaven la importació de gra).
Ricardo va morir a Gatcombe Park amb 51 anys i el seu patrimoni fou per valor de 100 milions de dòlars actuals.
Teories
-Teoria del valor i del repartiment
Ricardo s'interessà per l'economia després de llegir l'obra d'Adam Smith "La riquesa de les nacions" el 1799. Ell va escriure el primer article d'economia a l'edat de 37 anys i, a continuació, va passar els següents 14 anys com a professional de l'economia.
En la seva "Historia del Pensamente Econòmic", Henri Denis exposa en els següents termes el plantejament de Ricardo sobre la distribució i l'ingres nacional: " Si fem abstracció de la producció neta, és l'import de salaris. Per tant, per explicar els benficis cal conèixer:
1) Les lleis que determinen els salaris;
2) Les lleis que determinen els preus de venda dels productes." Un producte és més car com a menys existències tingue aquest, si n'hi ha molt el preu és més barat.
Al referis-se als preus de venda dels productes, Ricardo igual que Smith, pensa en els preus de mercat que poden ser molt variables i estar determinats per la seva escassetat relativa.
Per Ricardo el preu "normal" o, si es prefereix, el valor d'una mercaderia, està determinada per la quantitat de treball que conté. Per tant, el valor d'una mercaderia augmenta quan la quantitat de treball necessària per a la seva fabricació també augmena i dismueix en cas contrari. En tremes relatius, es pot dir que els valors de canvi relatius augmenten o disminueixen d'acord al mateix principi, inclusivament si disminueix la quantitat de treball incorporada a totes les mercaderies.
No escapa a Ricardo que aquesta és una aproximació general al problema del valor. Tampoc que el treball necessari per a la producció d'una mercaderia inclogui el treball anterior en la fabicació de "eines, màquines i edifici", això es "treball mort" en la terminologia de Marx, en gran mesura un ricardiano.
Tampoc no va deixar de banda Ricardo una preocupació que fos plantejada pel mateix Adam Smith: el benficis del capital están inclosos en els preus de les mercaderies. I això en proporció al capital mobilitzat ja que hi ha, teòricament, una tendència a la simetria dels benficis obtinguts en diferents activitats.
Però, Ricardo considera que els factor substantiu en la determinació del valor o preu "normal" d'una mercaderia és la quantitat de treball incorporada.
-La determinació de la renda
Pel que fa a la determinació de la renda de la terra, Ricardo va adoptar els punts de vista de Malthus, amb qui va mantenir una polèmica constant al llarg de la seva vida.
Afirma que el valor de canvi d'un bé (epecialment els agrícoles) està determinat per la major quantitat de treball necessària per a la seva producció; ni més ni menys que el cost marginal en termes contemporanis. Així la incorporació de noves terres en les quals la producció és cada vegada més difícil augmenta el valor de canvi de tots els productes agrícoles, afavorint els antics productors. D'aquesta manera, la renda de la terra - més exactament la renda diferencial - augmenta a mesura que s'icorporen noves terres a la producció. I això passa contínuament en la raó de l'increment i la poblacío i del consegüent augment de la demanda d'aliments.
Cal notar que aquesta apreciació de Ricardo podia haver estat vàlida un segle abans, però ja no en l'època que va escriure l'autor. El progrés havia arribat també a l'agricultura i la quantitat de treball requerida per a la producció d'un bé també disminuïa. El que sí és absolutament cert és que la productivitat del treball augmentava més ràpidament a les manufacures. I que la idea de la determinació del valor pel cost marginal tenia un significat quan es tractava d'incorporar terres relativament poc aptes.
En aques sentit, no hi ha dubte que hi havia una tendència a l'augment de la renda de la terra.
Un cop deduïda la renda de la terra, només queda per determinar la part corresponent als salaris i els benificis.
Ara bé, el preu "natural" del treball, que cosidera una mercaderia igual que Smith, és equivalent al que proporciona l'obrer dels mitjans de subsistir i perpetuar l'espècie.
El salari de mercat seria afectat, en opinió de Ricardo, pel creixement de la població. I igual que Malthus, es pronuncia contra les lleis de protecció dels pobres i per al contros de la natalitat. Probablement motivat per la dramàtica disminució dels salaris a Anglaterra de principis del segle XIX, i la necessitat de trobar correctius de llarg alè.
Teòricament, i donada la paricipació dels rendistes de la terra i dels assalariats en l'ingrés nacional, els beneficis tenien un caràcter residual. En altres paraules, tendien a ser molt petits respecte a la massa de capitals mobilitzats el que, en principi, afectava les possibilitats d'acumulació i el mateix progrés de l'economia.
Els factors que afectaven la distribució de l'ingrés en el llarg termini eren prou clars. D'una banda, hi havia, una tendència a l'augment de la renda de la terra i, per tant, del valor dels productes. Aquesta evolució afectava directament el valor de la força de treball o el seu preu "normal" (no el d'un moment donat, que podia tendir a la baixa). Els salaris "normals" tendies a pujar relativament en virtut de l'increment dels preus del productes alimentaris. D'aquesta manera els beneficis baixaven i la participació del capital es reduïa constantment.
És important remarcar que els salaris "normals" no augmentaven. Aquests eren més o menys equivalents a una cistella de béns que proporcionava els mitjans de subsistència als obrers. El que augmentava era el preu dels productes de la terra, i concretament, la renda de la terra; això exclou els salaris dels pagesos del moviment alcista.
En aquest sentit l'industiral, a qui Ricardo entén representar, és afectat pel rendista. És el rendista -encara que aparentment són els assalariats - qui pren una fracció de l'ingrés nacional que hauria d'anar al capitalista. Amb la qual cosa es converteix en un obstacle a l'acumulació i, en difinitiva al progrés.
-El paper del comerç exterior
En aquest context, tot allò que contribueixi a disminuir el valor dels productes agrícoles és absolutament favorable per al desenvolupament econòmic. I és aquí on Ricardo planteja la importació massiva de cereals de països en els quals la renda de la terra no sigui tan elevada com a Anglaterra. A principis del segle XIX, això significa essencialment Europa, però ben aviat seria equivalent a Amèria. Allà la renda de la terra era pràcticament igual a zero per tractar de terres noves de la millor qualitat.
La lluita de la burgesia anglesa es va centrar en aquesta època en l'abolició de les lleis del cereal que acabada va arribar el 1844. Però en realitat, la lluita va ser molt més profunda que això, doncs buscar redissenyar l'economia britànica en funció d'una nova divisió internacianal del treball. Gran Bretanya seria un centre productor de manufactures que canviaria per aliments produïts en ultramar.
No està de més indicar que aquesta divisió internacional del treball va anar perdent vigència a mesura que els Estats Units d'America va desplaçar a Gran Bretanya com a potència dominant. Aquest país, en tant que exportador de productes agrícoles, va fer el possible per liquidar les produccions agrícoles n'hi britànics i, en general, europeus.
-Debat dels metalls
Ricardo mantingué que l'oferta monetària interna hauria de quedar lligada estrictament amb la reserva d'or del país. En aquest context, l'emissió de bitllets d'un país que patís una pèrdua d'or, a través d'un saldo comercial desfavorable, es contraería automàticament. Una reducció de l'oferta monetària tendiria a deprimit el nivell de preus, indueix així reajustaments en el comerç exterior. Les exportacions del país deficitari es farien més atractives en el mercat internacional, mentre que, al declinar els preus dels productes interiors, les importacions es veurien dificultats.
-Inflació
David Ricardo va argumentar que la inflació està relacionada amb els canvis en la quantitat de diners i de crèdit, i va proposar la llei dels rendiments decreixents que estableix que cada unitat addicional d'entrada produeix cada vegada menys productes de sortida marginalment.
Obres
Les seves obre van ser les seguents:
-The High Price of Bullying, A Proof of the Depreciation of Bank Notes, 1810
-Observations on some Passages in a Article in the Edinburgh Review, on the Depreciation of the Paper Currency, 1811.
-Reply to Mr. Bosanquet's Practical Observation on the Report of the Bullion Committee, 1811.
-An Essay on the Influence of a Low Price of Corn on the Profits of Stock showing the inexpediency of Restrictions on Importation; with remarks on Mr Malthus'two last Publication, 1815.
-Proposals for an Economical and Sevure Currency, with Observation on the profits of the Bank of Engralnd, as they regard the Public and the proprietors of Bank Stock, 1816.
-On the Principles of Political Economy and Taxation, 1817.
-Notes on Malthus'Principles of Political Economy, 1820.
-"Funding System", 1820, Encyclopedia Britannica.
-On Protection in Agriculture, 1822.
-Mr Ricardo's Speech on Mr Western's Motion, for a Committee to consider the Effects produida per Resumtion of Cash payments, 1822.
-Pla for the Establishment of a National Bank, 1824.
-The Works of David Ricardo, Esq., MP With a Notice of the Live and Writings of the Author, 1846, editat per JR McCulloch.
Bibliografia
http://ca.wikipedia.org/wiki/David_Ricardo
http://www.geocities.com/WallStreet/Floor/9680/ricardo.htm?200829
http://www.ecobachillerato.com/economistas/davidricardo.htm
http://www.econlib.org/library/Enc/bios/Ricardo.html&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3Ddavid%2Bricardo%26start%3D10%26hl%
3Dca%26sa%3DN
